Pròximes presentacions de llibres a la Distri (Manresa)

Cicle de xerrades sobre lluites combatives durant la transició al ZTA Banzai

En dies pròxims, hi ha previstos un seguit de xerrades sobre les lluites combatives durant la transició al ZTA Banzai:

El 31 de Gener, a les 18h xerrada sobre el MIL i l’OLLA a càrrec d’un ex-membre dels dos grups

El 7 de Febrer, a les 17h, xerrada sobre la COPEL i els GARI.

I el mateix 7 de Febrer, a la nit, festeta de celebració del 2n aniversari de la Zona Temporalment Alliberada Banzai ( C/ Mel, nº21 Manresa)

Xerrada sobre Palestina al ZTA Banzai

5 años después: Sobre lxs presxs del 16 de septiembre del 2003

El Estado pretende el olvido, de hecho, encierra, archiva y olvida. De esta manera entierra la evidencia de un conflicto que le pone en entredicho y, en ocasiones, también en peligro. El 16 de septiembre del 2003, en Barcelona, el Estado se tragó a seis anarquistas que lo combatían. Un séptimo consiguió escapar. Las condenas oscilaron de 3 a 7 años de prisión. Pasan ya más de cinco años en que intentamos combatir el olvido, pero no siempre se ha logrado. Como en un telediario, la acumulación de sucesos adormece al público y borra su memoria reciente. Por eso nos toca ahora hacer un repaso de la situación de nuestrxs compañerxs:

Como es sabido, Teodoro fue puesto, tras los cinco días de interrogatorio, en libertad a espera de juicio. Realizado éste, se le condenó a dos años de libertad condicional que ya ha cumplido.

Roger fue condenado a 3 años pero, habiendo pasado ya 14 meses en la cárcel, no tuvo que volver a ingresar.

Igor consiguió el tercer grado en mayo del 2007 por lo que pasa en prisión las noches entre semana, recientemente le ha sido denegada la condicional. Carol obtuvo el tercer grado en junio del 2007. A Rafa no se lo concedieron hasta octubre del 2008, después de marearlo con promesas incumplidas y amenazas ante su actitud rebelde.

Sin embargo, a Joaquín, que podría estar ya en la calle con la condena cumplida, lo retienen arbitrariamente. Él es uno de los presos más antiguos del Estado, a sus espaldas quedan más de 26 años de cárcel y luchas, con alguna breve ruptura del encierro (como la del 2003). Su carácter insumiso es lo que asusta al fiscal, que recurrió la refundición de penas que debería haberle puesto en libertad recientemente, pues lleva más tiempo en prisión del que suman sus condenas.

Concluyendo: temen a Joaquín en la calle y a nosotrxs se nos agota la paciencia. No le hemos olvidado. Seguiremos informando de su situación. ¡Libertad para todxs!

Notícia extreta de www.alasbarricadas.org

Manifestació en solidaritat amb la població Palestina a Manresa

El passat divendres 16 de Gener es va realitzar a Manresa una manifestació en Solidaritat amb la Població de Palestina. Més de cinc-centes persones es reuniren a la Plaça Sant Domènec per mostrar el seu rebuig a l’agressió de l’estat israelià. A la Plaça hi havia preparades diverses activitats com la projecció d’una petit vídeo o el joc de llançament de sabates contra quatre imatges de personatges públics que han defensat el sionisme i/o els interessos de l’estat israelià: el manresà Josep Huguet, la periodista terrorista Pilar Rahola, Ehud Barakat o Barack Obhama.

Algunes indiviualitats que participaren de la manifestació,  decoraren els carrers amb pintades exposant la necessitat de dur a terme un Boicot Actiu a l’estat d’israel i denúnciant la complicitat del tripartit i dels demòcrates estats europeus amb la massacre de la població Palestina. Atres repartiren octavetes amb llistats de marques a les què realitzar el boicot i exposant (resumidament) el posicionament que han tingut alguns col·lectius anarquistes respecte el conflicte existent.

La manifestació finalitzà a la Plaça de l’Ajuntament, on es llegiren vàris manifestos.

La radicalització de l’agressió per part de l’Estat d’Israel demana també una radicalització de les respostes. Per què el conflicte no només està a un lloc, està a totes parts…

Concentració a Girona en Solidaritat amb la Nuri

El 7 de febrer del 2009, farà dos anys que la Núria Pórtulas va ser detinguda a Girona sota la llei antiterrorista i empresonada durant 4 mesos, d’on en va sortir en llibertat sota fiança. Actualment s’ha de presentar un cop per setmana i no pot traspassar les fronteres estatals. Ara estem pendents de l’acusació del fiscal i de la data de judici.
Som conscients que la detenció i empresonament de la Núria no va ser una equivocació. La repressió de les persones i moviments combatius (i especialment de les persones que són solidàries amb els presos i preses) no és un error sinó una estratègia del poder per tal de criminalitzar-nos. Des de fa anys, els moviments socials som objecte de detencions arbitràries, identificacions, multes i empresonaments.
Cal la solidaritat als atacs cap als engranatges d’un sistema que en nom del benefici econòmic i del poder explota, humilia, tanca, tortura. Per aquest fet no ens podem oblidar de l’Amadeu, en Franki, l’Omar i tants d’altres represaliats. No podem continuar dient que això són equivocacions. Sabem que és la resposta d’un sistema que utilitza la repressió de forma continuada contra aquelles persones que s’hi enfronten.
Cal actuar per l’abolició de la llei antiterrorista i l’Audiència Nacional; per la desaparició del FIES, l’aïllament i la incomunicació que suposen les presons; per desemmascarar aquesta pau que es basa fonamentalment amb l’autoritarisme, l’explotació i el domini; perquè en definitiva, encara ens queden moltes (massa) raons per continuar lluitant.
Per això des d’aquesta assemblea seguirem treballant per l’absolució del cas i la llibertat real i sense restriccions de la Núria, la fi de la criminalització de les persones i moviments combatius i concretament de la solidaritat amb les persones preses, i la fi de la impunitat de la que gaudeixen els poders polítics, policials i judicials.

CONCENTRACIÓ DE SUPORT
EL 7 DE FEBRE A LES 17H,
DAVANT DEL GOVERN CIVIL (GIRONA)

NÚRIA LLIURE
LLIURE TOTS I TOTES

Concentració al centre d’extermini dels lledoners en solidaritat amb les persones preses

El passat 27 de desembre, una quinzena de persones es concentraren davant de la presó dels lledoners per a mostrar la seva solidaritat cap a les persones empresonades i un rebuig frontal cap a la societat carcelària.

Els crits de “a terra els murs de les presons”, “carcellers i policia, la mateixa porqueria” o “mort a l’estat i visca l’anarquia” es realitzaren i s’acompanyaren de la lectura d’un escrit on s’exposaven els motius de la concentració. Una dotzena de sicaris de l’estat (llegeixis mossos d’esquadra), intervingueren, identificant a una de les participants.

A continuació, reproduïm el text llegit:

NO A LA PRESÓ! NI AL BAGES, NI ENLLOC!
El nou projecte de domini ja és aquí: la presó demòcrata, progre i creixentment humanitzada, amb millores d’infraestructura i tracte! Sent la societat cada vegada més un gegant panòptic les presons de nova generació es presenten com a quelcom aparentment similar a “petits i còmodes barris” (El Periódico 04/08/08). Mentre augmenten les possibilitats de control a través de telecomunicacions, la centralització dels cossos policials a nivell internacional amb exemples com la nova base de dades d’ADN de Portugal, la utilització de la biometria per a identificacions a posteriori,… el panòptic camina cap a la seva museïtzació. Les presons ja no es construeixen en ple centre urbà sinó que es distribueixen al llarg del territori. S’ha canviat el nom de presó pel de centre penitenciari, carceller per funcionari, tortura per rigor innecessari, repressió per tractament,..

.
El Pla penitenciari dissenyat per la Conselleria de Justícia estableix que en breu s’inaugurarà la presó de joves de Quatre Camins, que substituirà la del barri barcelonès de la Trinitat. El passat octubre s’inaugurà la presó dels Lledoners aquí al Bages. Ja s’està aixecant la de Puig de les Basses, a Figueres. Les altres presons planificades són les de Mas Enric, al Catllar; la de Els Plans, a Tàrrega; la de dones a Sant Vicenç d’Hortons, i la preventiva a la Zona Franca de Barcelona. Aquesta probablement estarà acabada al 2012, aleshores es podrà parlar de la desaparició de la centenària Model barcelonina.

Recordem que el projecte d’una presó al Bages va despertar el rebuig de tots els partits polítics de Sant Joan de Vilatorrada. Els terrenys (Les Torres del Bages), pagats per la Generalitat d’aleshores (CiU), es van comprar molt per sobre del preu de mercat, tot un pelotazo. Però un Tripartit al govern de la Generalitat va fer que el consistori de Sant Joan de Vilatorrada (alcalde del PSC) acceptés el projecte amb una nova compra d’uns terrenys al costat dels anteriors (Els Lledoners). L’espectacle habitual de corrupció política d’aleshores encara fa pudor, com també va ser pudent la suposada “lluita” contra la presó… CiU, que en el seu moment va agafar un pelotazo, després criticava l’operació; ERC que formava part del Tripartit i, per tant, compintxe de la compra dels Lledoners, a la comarcal del Bages es mostrà contrària, patètic espectacle de protesta de cara a la galeria. Com també va ser una protesta amb la boca petita tot l’espectacle, bàsicament finançat per CiU, de la Plataforma capitenajada pel líder Joan Vilà, que només va utilitzar les Institucions Oficials de la Queixa per, com és evident, apagar la flama de qualsevol radicalització del conflicte. Sembla ser que la compra fàcil o el mer afany d’una mica de protagonisme, amb entrevistes a ràdios locals o al Regió7 pesa més que una lluita contundent, autònoma i encaminada a la no construcció de la presó… En el fons, a gent com Vilà, el que li molestava era que la presó es fes al costat de casa seva… I així hem arribat a la situació actual.

No et creguis les mentides de tot aquesta purrialla, i pensa  que a les presons normalment hi va a parar gent pobre, sense recursos o vinculades al món de la droga, mentre que els i les veritables maleantes les inauguren.

No a la presó, ni aquí ni enlloc! Per l’autogestió Generalitzada!